C/ Metge Segarra, 4
12560, Benicàssim
964 30 09 62
cultura@benicassim.org
A la primera edició del Festival Internacional de Benicàssim, celebrada el 1995, Joan Vich Montaner despatxava begudes en una de les barres. A la darrera edició fins a la publicació d'aquest llibre —la del 2019—, havia esdevingut codirector del cèlebre festival. Durant aquests vint-i-cinc anys, a més d'haver ocupat altres tasques com la programació musical, va anar recollint moltes històries que comparteix en aquestes pàgines. Algunes tenen com a protagonistes artistes cèlebres: Lou Reed, Morrissey, Noel Gallagher, Amy Winehouse… Però d'altres tenen personatges menys coneguts que també van contribuir que el FIB es convertís en l'estendard dels festivals espanyols. Encara que aquest llibre no és només una recopilació d'anècdotes sucoses o una aproximació —tan rigorosa com divertida— al funcionament de la indústria musical, sinó també un homenatge sincer a un esdeveniment que va modelar els gustos culturals i els estius de molts espanyols, i un reconeixement emotiu a la manera com la música s'entreteixi amb les nostres biografies. Si heu vibrat en algun festival durant l'últim quart de segle, segur que reconeixeu moltes de les emocions que descriu l'autor.
Apta para todos los públicos
No hi ha informació sobre aquest tema
"Aquí vivía yo", de Joan Vich Montaner
A la primera edició del Festival Internacional de Benicàssim, celebrada el 1995, Joan Vich Montaner despatxava begudes en una de les barres. A la darrera edició fins a la publicació d'aquest llibre —la del 2019—, havia esdevingut codirector del cèlebre festival. Durant aquests vint-i-cinc anys, a més d'haver ocupat altres tasques com la programació musical, va anar recollint moltes històries que comparteix en aquestes pàgines. Algunes tenen com a protagonistes artistes cèlebres: Lou Reed, Morrissey, Noel Gallagher, Amy Winehouse… Però d'altres tenen personatges menys coneguts que també van contribuir que el FIB es convertís en l'estendard dels festivals espanyols. Encara que aquest llibre no és només una recopilació d'anècdotes sucoses o una aproximació —tan rigorosa com divertida— al funcionament de la indústria musical, sinó també un homenatge sincer a un esdeveniment que va modelar els gustos culturals i els estius de molts espanyols, i un reconeixement emotiu a la manera com la música s'entreteixi amb les nostres biografies. Si heu vibrat en algun festival durant l'últim quart de segle, segur que reconeixeu moltes de les emocions que descriu l'autor.